Si has arribat fins aquí, potser és perquè alguna cosa del que descrius en silenci ressona amb el que llegiràs a continuació. O potser ho estàs vivint a través d’algú que estimes. Sigui com sigui, aquest article és per a tu, i l’hem escrit des del respecte i sense judicis.

Què és la bulímia nerviosa segons els manuals?

La bulímia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària (TCA) caracteritzat per episodis recurrents d’afartaments —menjar grans quantitats d’aliments en poc temps, amb una sensació de pèrdua de control— seguits de conductes compensatòries per «contrarestar» el que s’ha menjat.

Aquestes conductes compensatòries poden ser:

• Vòmits autoinduïts
• Ús de laxants, diürètics o ènemes
• Dejunis prolongats
• Exercici físic excessiu

El que els manuals diagnòstics no t’expliquen és que la bulímia apareix com una manera de gestionar el malestar, fruit d’alguna experiència dolorosa que no s’ha sabut gestionar d’una altra manera.

El cicle de la bulímia

La bulímia no comença amb el menjar, i encara menys amb el cos. Comença amb l’activació d’alguna emoció o sensació que la persona percep com a incòmoda o difícil de sostenir: tensió acumulada, ansietat, buit, tristesa… L’afartament ofereix una via d’escapament a totes aquestes sensacions.

«Mentre preparo l’afartament i me’l menjo, ni penso ni sento allò que em fa mal.»

Però després arriba la culpa. I amb ella, la necessitat urgent de tornar a controlar-ho tot. És aleshores quan apareix el vòmit, que torna a generar en la persona una sensació de calma, sense adonar-se que, precisament això, és el que perpetua el problema, ja que el malestar que el va iniciar continua sense ser atès.

Entendre això és el primer pas per poder canviar-ho des d’un lloc molt més amable i no des del càstig.

Com sé si el que em passa podria ser bulímia?

No cal complir tots els criteris clínics per merèixer ajuda. Però aquests són alguns senyals que poden indicar que alguna cosa no va bé en la teva relació amb el menjar:

• Quan menges, apareix sovint una sensació de pèrdua de control.
• Després de menjar tens l’impuls de compensar-ho d’alguna manera (vomitar, fer exercici, no menjar l’endemà…).
• El teu estat d’ànim depèn molt del que has menjat o de com et sents amb el teu cos.
• Hi ha molt de secretisme al voltant del menjar: menges d’amagat, menteixes sobre el que has menjat o evites situacions socials on hi ha menjar.
• La culpa acostuma a estar present després dels àpats.

Si alguna cosa d’això et resulta familiar, no has de continuar carregant-ho en silenci. Som aquí per ajudar-te.

La recuperació és possible

La bulímia nerviosa no és per a tota la vida. Amb l’acompanyament adequat —psicològic i nutricional— les persones poden arribar a recuperar-se al cent per cent.

A Simplemente Siente treballem des d’un enfocament integrador amb perspectiva de trauma i aferrament, perquè sabem que darrere de cada TCA hi ha una història que mereix ser escoltada i compresa, no jutjada.

Per on començar?

El primer pas acostuma a ser el més difícil: adonar-te que hi ha alguna cosa que no acaba d’anar bé i donar-te permís per demanar ajuda. Si ets en aquest punt, som aquí.

Ens pots escriure per WhatsApp o correu electrònic per explicar-nos la teva situació, sense cap compromís. T’escoltarem i, si ho considerem adequat, t’assignarem la terapeuta que millor encaixi amb tu.