Alguna vegada has menjat no perquè tenies gana, sinó perquè necessitaves calmar alguna cosa que senties per dins? Si la resposta és sí, aquest article et pot ajudar a entendre què està passant, sense culpa i sense judici.

Què és el trastorn per atracació?

El trastorn per atracament és el trastorn de la conducta alimentària més freqüent, tot i que continua sent un dels menys coneguts. Es caracteritza per episodis recurrents en què la persona menja grans quantitats de menjar en un període curt de temps, amb una sensació clara de pèrdua de control sobre el que està fent.

A diferència de la bulímia nerviosa, en el trastorn per atracació no hi ha conductes compensatòries habituals (no es vomita, no es fan servir laxants, no es dejuna). Per això, sovint passa més desapercebut, fins i tot per a la pròpia persona que ho viu.

Com és un episodi d’atracament?

Durant un episodi d’atracament poden ser presents algunes d’aquestes experiències: • Menjar molt més ràpid del que és habitual, gairebé sense adonar-se del que s’està menjant.

• Menjar fins a sentir-se incòmodament plena, fins i tot amb mal de panxa posterior.
• Menjar encara que no es tingui gana física.
• Menjar tot sol, per vergonya o per amagar el que està passant.
• Sentir fàstic, culpa o tristesa intensa després de l’episodi.

El que sol quedar després de l’enrenou no és alleugeriment, sinó una barreja de malestar físic i emocional: vergonya, culpa, promeses que «demà ho faré millor». I aquest cicle, repetit una vegada i una altra, genera un esgotament enorme.

El paper de les emocions: el menjar com a refugi

El trastorn per atracament rarament té a veure amb la gana. La realitat que s’amaga darrere són emocions que no poden ser ateses o expressades.

Quan algú no ha après -perquè ningú no li ha ensenyat- a gestionar les seves emocions, el cos busca la manera de calmar-se. El menjar pot ser aquell calmant que activa el sistema de recompensa del cervell i, temporalment, redueix el malestar. Però què passa després, quan aquest malestar torna?

Les emocions que amb més freqüència precedeixen una atracada són:

• Ansietat
• Avorriment i sensació de buit
• Tristesa i sentiment de solitud
• Nivells d’estrès elevat
• Sensació de fracàs

Identificar quina emoció és la que hi ha darrere de cada atracó, és el primer pas per començar a entendre l’arrel del problema, així com la seva funció i, per tant, facilitar la possibilitat d’aprendre altres maneres de trobar aquesta funció que no tinguin tant a veure amb el menjar.

En què es diferencia de “menjar emocionalment”?

Menjar per emocions és una cosa que li passa a tothom en algun moment, forma part de la nostra experiència i, per tant, no ho considerem un problema, sinó que dóna encara més pes al fet que el menjar té moltíssimes funcions més enllà de la d’alimentar-nos.

El problema és quan es converteix en l’única, que és el que passa al trastorn per atracament. A més, el TA genera un malestar significatiu que té un fort impacte a la vida diària de la persona, afectant el seu estat d’ànim i la seva autoestima.

És una realitat silenciada

El trastorn per afartament carrega amb una capa extra de vergonya perquè vivim en una cultura que valora l’autocontrol per sobre de gairebé tot. No poder «parar de menjar» s’interpreta com una manca de força de voluntat, cosa que avergonyir-se.

Això fa que moltes persones triguen anys a demanar ajuda, i fins i tot quan ho fan, minimitzin el que els passa: “no és per tant, porto tota la vida així”.

Si portes temps sentint-te atrapada en aquest cicle i no trobes la sortida, demana ajuda. No necessites arribar al límit per merèixer un espai on poder sentir-te acompanyada i entendre què hi ha darrere de tot això.

En què et pot ajudar la teràpia

L’acompanyament psicològic per al trastorn per atracament treballa a diversos nivells:

• Explorar l’origen del problema: per què va aparèixer?
• Entendre què és el que el manté actualment
• Treballar les experiències de vida que et van poder portar allà
• Sanar la relació amb el cos i amb l’alimentació des d’un lloc més compassiu

A Simplemente Siente treballem amb un enfocament integrador i amb perspectiva de trauma, perquè entenem que darrere de cada atracó hi ha una història que mereix ser escoltada, no castigada.

Si alguna cosa et ressona…

No heu de seguir sola. Pots escriure’ns per WhatsApp o email, explicar-nos què t’està passant i juntes veurem quin és el següent pas.